La nostre participació a estat un any mes com a guies (vaques).
El dissabte primer dia i primera ruta la nostre tasca començava a les 7:30 del mati, per marcar la ruta una motxilla carregada de fletxes, cintes, brides i aturar cada dos per tres per posar marques, amb la pressió de que la volta no ens agafes, el nostre fill Llorenç també ens ajuda (un equip molt familiar) a les 11:00 ja teníem marcat dues terceres parts de la ruta i decidim atracar-nos a la sortida per veure l’ambient, el començament de la etapa i fer-nos la foto amb la resta de guies, 
ens afegim al grup, un parell de km i ens aturem per contemplar la enorme serp de colors formada per mes de 600 ciclistes i llavors tornem ella on havíem deixat el marcatge per seguir amb la nostre tasca, a les 16:00 hores posàvem la darrera marca just una hora abans de l’hora prevista que arribessin els primers, amb prop de 90 km a les cames, creiem que n’havien fet prou de ruta ens asseiem a la terrassa del bar devora la arribada amb una birra ben fresca, per esperar que arribin els primers participants.Nosaltres ja ens havia paraescut un dia molt carregat, per la calor i la duresa de la ruta però al veure les cares dels participants, sortirem de dubtes, la ruta havia resultat molt dura.
El diumenge dia de la segona ruta, ens despertem amb una forta tronada i ens temíem el pitjor, però ens desplacem a Maó per veure que passa, just a la sortida es posa a ploure amb no molta intensitat, però ja som partits,
al primer camí de terra ja estava ple de basses i ben prest teníem mullades fins i tot les parts mes intimes, sort que el dia es bastant càlid i no em pesat massa fred, quan portàvem quasi mitja ruta ens amolla un xàfec prou important i el terreny es converteix amb una pista de patinatge plena de 
fang i aigua però hem de dir que la gent a gaudit moltísim de un dia de btt del mes autèntics que recordem, ens ho hem passat molt be.
El dilluns tercera ruta, dia insegur al principi però bo al final, ruta la mes bonica de totes, per les pistes, senders, pujades i baixades, una mica mes exigents. La nostra tasca a estat la de acompanyar al participant mes endarrerit de la prova es que en venen de molt preparats i de no tant als que hem tingut que fer-los agafar algun retall. Quan hem arribat s’ha pogut veure molta cara de satisfacció i alegria de haver completat la ruta i la volta de tres dies a pesar de tanta pedra.
El dia acabava amb un sopar de cloenda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario