Felicitacio Nadal

Pas a pas es gaudeix del camí

Any a any es consoliden las amistats

Que aquest Nadal i any nou

puguem gaudir i consolidar mes que mai

Bon Nadal i venturós 2011

6ª Volta a Menorca BTT

Aquest passat cap de setmana hem participat a la 6ª volta a Menorca btt.
La nostre participació a estat un any mes com a guies (vaques).


El dissabte primer dia i primera ruta la nostre tasca començava a les 7:30 del mati, per marcar la ruta una motxilla carregada de fletxes, cintes, brides i aturar cada dos per tres per posar marques, amb la pressió de que la volta no ens agafes, el nostre fill Llorenç també ens ajuda (un equip molt familiar) a les 11:00 ja teníem marcat dues terceres parts de la ruta i decidim atracar-nos a la sortida per veure l’ambient, el començament de la etapa i fer-nos la foto amb la resta de guies, ens afegim al grup, un parell de km i ens aturem per contemplar la enorme serp de colors formada per mes de 600 ciclistes i llavors tornem ella on havíem deixat el marcatge per seguir amb la nostre tasca, a les 16:00 hores posàvem la darrera marca just una hora abans de l’hora prevista que arribessin els primers, amb prop de 90 km a les cames, creiem que n’havien fet prou de ruta ens asseiem a la terrassa del bar devora la arribada amb una birra ben fresca, per esperar que arribin els primers participants.
Nosaltres ja ens havia paraescut un dia molt carregat, per la calor i la duresa de la ruta però al veure les cares dels participants, sortirem de dubtes, la ruta havia resultat molt dura.

El diumenge dia de la segona ruta, ens despertem amb una forta tronada i ens temíem el pitjor, però ens desplacem a Maó per veure que passa, just a la sortida es posa a ploure amb no molta intensitat, però ja som partits, al primer camí de terra ja estava ple de basses i ben prest teníem mullades fins i tot les parts mes intimes, sort que el dia es bastant càlid i no em pesat massa fred, quan portàvem quasi mitja ruta ens amolla un xàfec prou important i el terreny es converteix amb una pista de patinatge plena de
fang i aigua però hem de dir que la gent a gaudit moltísim de un dia de btt del mes autèntics que recordem, ens ho hem passat molt be.

El dilluns tercera ruta, dia insegur al principi però bo al final, ruta la mes bonica de totes, per les pistes, senders, pujades i baixades, una mica mes exigents. La nostra tasca a estat la de acompanyar al participant mes endarrerit de la prova es que en venen de molt preparats i de no tant als que hem tingut que fer-los agafar algun retall. Quan hem arribat s’ha pogut veure molta cara de satisfacció i alegria de haver completat la ruta i la volta de tres dies a pesar de tanta pedra.
El dia acabava amb un sopar de cloenda.

Camí de Cavalls amb dos dies

25 Aniversari Siscu i Ague

El passat cap de setmana, a estat molt especial hem estat de celebració 25 anys de convivència, es que el 9 d’agost de 1985 Siscu i Ague ens prometíem amor etern. Etern no l’estem segurs de si ho serà però es 25 pesats han estat molt be.

Amb una part trista al nostre cor per la mort de dos companys ciclistes, al atropellar-los un cotxe la carretera general Maò - Ciutadella just fa una setmana.

El divendres desprès de varius dies de preparatius ens desplaçàvem a una casa rural amb jardí i piscina amb la intenció de celebrar-hi una festa
Vaja si en varem fer de festa, començarem el divendres a la nit, quan estàvem ultimant els detalls de com muntàvem taules cadires etc. Ens va aparèixer un taxi, amb cartell taxi i el llum verd de lliure encès, fins que no el varem tenir al nostre costat, no ens adonarem que era el cotxe d’uns amics, que ens venien a buscar i no ens deien a on mus volien dur, però desprès de una estona de fer preguntes i que ens pressionessin pujarem, es que el divendres es el dia que ens solem trobar, no volien que just aquest divendres no i fóssim, be arribem a la cotxera de casa de uns dels amics i ja ens esperaven am una botella de cava per fer el primer brindis, quan descobrim que ens tenien un tàndem amb mols globus i picarols penjats. Ens diuen que anem a fer una volta per Ciutadella, que ells ens acompanyen amb les seves bicis, ( no hi havíem pujat mai a un tàndem) ja som partits els primes 100 metres amb molt de perill, però prest li agafarem el truquillo, carrer de Maò Contrmurada, es Born, Camí de baix, Passeig Marítim etc. Quant eren quasi les dotze de la nit, decidim endur-nos el tàndem a la casa rural per el dia següent dissabte tenim previst sortir de excursió amb bicicleta i en presentarem amb el tàndem una estona i el canviarem per les nostres bicis de sempre i seguim la excursió amb una calo no apta per fer bicicleta, sobre les 10 i algú del mati varem regressar a la casa rural on teníem preparat una mica de barbacoa i productes típics, per picar un poc i beure algunes birres, fins al punt de acabar varius dels que érem dintre la piscina vestits, llàstima que no en tenim imatges però varem disfrutar moltísim
Just descansar un poc i a preparar la festa de la tarda, parar taules, posar begudes en fresc, nirvis però tot molt be, allà les 9 del vespre ens portaven un càtering, es tractava de muntar un bufet de menjars freds, amb molta varietat de productes, que va agradar bastant sembla que tothom estava molt content, varem brindar amb una copa de cava
al moment que menjàvem un boci de pastis, adornat especial per la ocasió cosa que se havien encarregat els nostres amics, ja que dues fan feina a la pastisseria que la havíem encarregat, es tractava de un nuvis muntats a un tàndem i un mapa de Menorca imprimint sobre el pastis amb 25 banderetes clavades simbolitzant els 25 anys, simulant com si tinguéssim marcat punts de interès sobre el mapa, ja que sempre fardam de els llocs tant polits, que amb la ajuda de la bicicleta em anat descobrint per Menorca.


També hem tingut alguns regals bonos-viatge a Melilla per recordar un any de la nostra vida que estarem separats causa la mili, un perell de pintures, alguns ramells, estància cap de setmana agroturisme, bono per un espa, etc.

En Min, el nostre padrí de boda també en feia de les seves al dedicar-nos un vers per la ocasió que ens va emocionar moltísim.


La festa seguia acompanyats per la projecció de la pel•lícula de quan ens casarem, amb musica i algun que altre cubatilla arribàvem a les quatre de la matinada.
Els amics també es quedaren a dormir aprofitant que a la casa esta preparat per dormir-hi unes 25 persones i així poder seguir la festa al dia següent amb dinar i nedar a la piscina.

A estat una celebració que no oblidarem mai ens ho varem passar molt be.

Bicicleta a l’estiu

Desprès de uns dies dedicats a San Joan, en especial a veure a n’han Pere, el caixer fadrí i descansar de dita festa tornem a agafar la bici amb bastant-te calma per cert.
Nomes de pensar-hi m’ofego!!!, es que a Menorca aquest any en fa molta de calo, però aquí si que tenim bona solució, molt bona, per practicar el mountain bike, es tracte de triar ruta litoral i anar fent alguna calada, a la platja que mes ens agrada. Res de objectius molt exigents ni rutes molt llargues rato en bici rato a la mar.

Una altre vegada a Mallorca

Desprès de dues setmanes de no fer quasi res de bicicleta, el divendres a darrera hora vam decidir anar a Mallorca aprofitant es cap de setmana i sa festa que es Ciutadellencs celebram el dilluns de cinquagesma. També vam voler posar a prova els tracks per GPS que alguns pengen per Internet i ja som partits. .

Una companya de feina de n’Ague també s’anima amb el seu marit i se seva filla de dos anys a dur-nos el cotxe i ells el tenen per moure’s al temps que nosaltres posam a prova la nostra aventura desconeguda fiant-nos del que algú havia penjat

El dissabte a les dotze del migdia comença l’aventura. Amb una mar molt en calma travessam a Alcúdia i ens instal•lam a l’aparthotel Bellevue al port d’Alcúdia dues nits dues persones 44 €, preu de temporada baixa, molt assequible.


A les quatre de la tarda ja pujàvem damunt sa bici direcció sa Talaia d’Alcúdia, ens esperaven mes de 30 km de ruta per senders, caminets de terra i una mica d’asfalt per acabar d’arribar a s’Ermita de la Victòria i seguir pista de terra fins quasi 400 m d’altura de sa Talaia, una zona de molt interès per els senderistes. Baixada i tornada a l’hotel amb un bon sopar a Ca’n Punyetes al Port d’Alcúdia, després a dormir que al dia següent ens esperava la prova de foc.

Diumenge a les 7 ja estàvem de peus i combinant un parell de tracks descarregats amb anterioritat ens dirigim per caminet direcció Pollença, Campanet, Selva, Cencelles i un aperitiu de 500 m d’altura per després baixar-lo i tornar endarrere i així poder salvar un barranc i tornar a enganxar direcció Serra de Tramuntana, concretament direcció Tosals Verds.
Aquest és un refugi de muntanya que hi ha just baix de l’embasament de Cúber, al principi molt bé caminet per un barranc entre muntanyes caminet bo de formigó i asfalt romput exigent però bo i preciós fins el refugi però d’allà cap amunt la cosa es complica molt enganxats sempre per on baixa el tub de l’aigua de l’embasament uns túnels de 2 x 2 i 50 a 70 m de llarg a les fosques.

Tota una aventura, bici a coll i per amunt allà on just i van ses cabres (m’agradaria poder saber com es van col•locar els enormes tubs) el darrer tros agonístic sense aigua a les tres de la tarda sense dinar, allò que no desitges però quan ho has fet et sens orgullós del que ets capaç de fer (tot un repte) . Desprès baixada al llac de Cúber i a enganxar la carretera per baixar a Sóller on, per fi, va dinar a les 4 del capvespre amb prop de 90 km a la esquena.


Dilluns, ruta suau, un passeig per s’Albufera d’Alcúdia. Sortida de ca’n Picafort i enganxant costa d’arena i platges fins a la urbanització de Son Serra de Marina. Per allà vam agafar asfalt per anar a dinar a un conegut restaurant d’Ariany. 50 km mes planers.

Merce la estrella del viatge.

11 Volta a Mallorca 2010

Ver todas

Consigue el tuyo

Un altre cap de setmana molt intens.
El divendres a la tarda 50 bikers d’es grup que solem sortir es dissabtes, agafàvem es vaixell per desplaçar-nos a la illa veïna de Mallorca, allà ens esperaven uns amics mallorquins amb furgonetes i un bus, per desplaçar-nos a Consell, on establirem el nostre quarter general per passar dos dies de molta convivència.
El dissabte a la 6 h del mati ja teníem el típic toc de diana, just mitja horeta desprès, ja estàvem fen un cafè amb llet i ensiamada, ens esperaven 100 km de serra de tramuntana, pujades i baixades brutals, pujada de Bunyoli, Esporles es port d’es Canonge dur i divertit amb molta pedra que mes podem demanar, tot el dia seguits per una furgoneta carregada de begudes i menjar i el diumenge ens han menat a pujar el Masanella hem tingut que pagar per pesar-hi, però a valgut la pena 8 km de pujada molt exigent, per desprès baixar a Lluc, per el camí vell de Lluc a Pollença, anar a Alcudia a dinar i agafar el vaixell de tornada.
Aprofitem per donar les gracies els amics de Mallorca especialment en Tomeu, Marga i companys de Manacor per tota la feinada que han fet per poder dur a terme aquests dos dies de bicicleta per Mallorca i també a tots els companys de expedició que ho hem pasat molt be “gracies a tots “

Clikeu aqui i teniu les fotos que va fer en Kike

1era volta a Menorca per es Camí de Cavalls “non stop”

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=885142

Ho hem aconseguit!

Amb aquestes paraules posàvem ahir en Min i jo fi a casi 19h de velo sense aturar per es cami de cavalls de Menorca.
Una aventura un tant “descabellada” i que hem aconseguit dur a terme.

Tot començava ahir a les 5 i mitja d’es mati,( bé, realment va començar molt abans, a es moment que en Min me va dir “conco vull donar sa volta a Menorca de una tirada i ho vull fer amb tú”, conco i nebot, sa idea me va agafar per sorpresa però no vaig poder dir-li que no), era prest però sa feina que teníem per davant obligava a matinar.
Varem arrancar es GPS a sa plaça d’es Born i ens varem dirigir cap a Cala n Blanes per es “carril bici” de Sa Farola. Tot hi que havíem triat fer sa volta amb lluna plena sa veritat es que estava molt emboirat i no hi veiem massa per es primer tros

Es dia no va començar massa bé, ja podeu imaginar lo que se me va passar per es cap quan només feia una hora que havíem sortit i vaig foradar un tubeless, varem muntar una cámara i varem seguir una estona fins que varem haver d aturar per que sa camara sortia per es forat, un tros de bric de fruco va servir per tapar-lo, mentre telefonavem a casa per que en Llorenç ens dugués una roda de recanvi a la vall.


A cala morell ens esperava una amiga nostra , na Silvia Pineda, una al•lota de Barcelona que ja ha vingut mes vegades a vogar per Menorca, a ella no li va fer por es repte i ens va acompanyar fins es port d´Addaia.

Tot es mati va transcórrer amb normalitat, alguns sms d’ànims arribaven a es mòbils i ses hores i kilòmetres es succeïen sense incidents (de fet es parxe de 1era hora va ser l’única averia en tot es dia)

L’única cosa a destacar fins es port d´Addaia va ser una colla d’atlotes de Catalunya que varem trobar en sentit contrari i que feien sa volta a sa illa per etapes amb velos de lloguer , quina moral!!! Sa veritat es que se les veia de molt bon humor i passant-ho d allò mes be!!!


A sa companyia de na Silvia se’ns va afegir en Llorenç es meu fill, a qui havíem engrescat després d haver-nos duit sa roda, vogant amb noltrus des de Ses Salines fins Cala´n Porter es capvespre..

A es port d´Addaia varem tenir es primer “avituallament” , a partir d aquest moment una altre persona va ser determinant per aconseguir subjectiu, n’Ague, sa meva dona, tot i no fer sa ruta amb noltros, ja havia anat a vogar es mati fent sa ruta d’es tres pics, ha estat sa peça clau, sense ella hauria estat impossible aconseguir-ho.


Varem omplir es bidons i varem quedar per dinar a Es Grau, aquí vaig passar possiblement es pitjor moment d’es dia, vaig tenir amagos de calambres, era molt prest per començar a tenir-ne!!! Sort d’es bidó d’en Min, duia unes sals de sa casa SIS que me van caure beníssim no tornat a tenir problemes en tot es dia



A es grau ,unes fiambreres amb ensalada de pasta i peces de fruita ens van fer recuperar energies, s’idea era no aturar massa per dinar però entre una cosa i l’altre ens hi va caure casi mitja hora. Lo que ens esperava després aconsellava anar amb es depòsits ben plens.

Així sense cap novetat mes ens plantàvem a les 4 menys quart a Sa Mesquida, punt final de lo que seria sa ruta de Tramuntana, ja podíem dir clarament que érem a mig camí i que havíem deixat enrere lo mes difícil. Sa idea era ser-hi a les tres, així que tenint en conta lo d’es parxe d’es mati estàvem pràcticament en hora i veiem mes a prop sa possibilitat de aconseguir fer sa volta.

Port de maó, cala Sant Esteve, Punta prima.... es kilòmetres anaven passant sense incidències, fins hi tot en Llorenç ens va “deleitar” amb qualque virgueria a ses trialeres, joventut divino tesoro!!!

A sa Punta prima sa sempre fidel Ague ens tornava esperar amb es cotxe i menjar, la varem haver de telefonar ja que s n’havia anat a sa platja a prendre es solet!!!

D’aquí a Canutells ve un d’es trossos mes avorrits de sa ruta, tenint que creuar urbanitzacions i fins hi tot passar per dins es jardí d un xalet!!!

A Cala’n Porter varem tornar a tenir assistència per part de n´Ague, ningú ha dit que féssim sa volta sense ajuda!!! Ja Ja

Ara si que va menjar algú mes que fruita, tornant a atacar ses fiambreres de pasta.
En Llorenç aquí es va deixar quedant amb sa mare per sa resta de sa ruta.

Ens quedava fer “sa pujada d’es nisprers” , pujada que amb ses hores que duem a ses cames ja es per tenir- la en conta, ja veiem com tot i l’esforç casi ja no ens pujaven ses pulsacions.

Es darrer avituallament havíem decidit fer-lo a Sant Tomàs, on arribàvem sense problemes abans de les 8, en un moment varem agafar aigua, menjar un poquet i agafar es llums ja que a partir d’ara fins a es final no tindríem mes assistència.

L’heretat d’es Duc en direcció a Ciutadella es fa mes dur que a la inversa, no anàvem massa be d’hora però hi havia possibilitats de sortir d’allà dins amb llum de dia, com així va ser ,començant a emprar es llums de ses velos quan ja arribàvem a Cala Mitjana.

Es curiós com un tros que tenim tant fet i que podem fer rapit i casi amb ets ulls tancats ens estava costant tant, ara si es kilòmetres passaven mes a poc a poc que ses hores, aquí en Min va tenir sa seva crisis d es dia i va estar un parell d hores casi sense donar senyals de vida, li demanava coses i no aconseguia cap resposta.

Sortir de Macaralleta de nit i amb mes de 150kms a ses cames podeu imaginar que a aquestes hores ja es fa molt dur….en serio, es tota una experiència!

D’allà fins Cala’n Bosch tot va transcórrer amb normalitat, tot i que quan passàvem per Es Lago varem tenir una de ses anècdotes d’es dia i es que m’entres passàvem sentim:“ey!!! Que sou els d avui mati? “ quina sorpresa, eren ses atlotes que havíem trobat vogant per Cavalleria! Varem estar xerrant una altre estona, mos demanaven coses sobre sa ruta que elles volien fer a l’endemà i també sobre sa nostra aventura desitjant-nos molta sort.

Després de l’alegria semblava que ses cames ens duen un poc millor i tot, però ens esperava lo pitjor d’es dia, anar de Cala’n Bosch fins s’Aigua Dolça a sa Cala Blanca es va convertir en un suplici, es Camí de cavalls a aquest punt es casi impracticable, açò afegit a es fet de fer-ho de nit i cansats ens ho va posar molt difícil, però era igual, tant era que ara ens hi deixéssim una hora caminant, ja teníem clar que arribaríem,ja no hi havia dubte!!!


Sa penúltima alegria d’es dia ens la va proporcionar en Marc Jesus que ens havia telefonat i dit que ens esperaria a es darrer bit-lo d’es Camí de cavalls a sa Cala Blanca, sa seva disposició i bon humor per fer-ho tot, sempre es d’ajuda quan ses forces fallen, ens va fer unes fotos i mos va donar una Coca Cola, que bona una dosi de cafeïna a aquestes hores!!!

D’aquí a Ciutadella per asfalt va ser un buf, fins hi tot ens varem permetre exprimir ses cames per darrera vegada rodant a mes de 30km/h , un bon ritme per dur es kilòmetres que duem.


Així i un poc passades les dotze i davant sa curiositat de molta gent arribàvem a es Born, aturant es GPS a es mateix punt on l’havíem arrancat

Ho hem aconseguit!!!, amb aquestes paraules posàvem fi a s’aventura, ja només ens quedava assimilar en calma lo que havíem aconseguit….

Menorca sur grup dissabtes

Ver todas

Consigue el tuyo

M-sur una altre sortida amb es grup d’es dissabtes:
Desplaçament amb bus a se punta prima, per sortir direcció Ciutadella per el camí de cavalls del sud de l’illa, un altre munt de vivències amb grup (32 ciclistes). 70 km de ruta amb avituallament i tot, moltes bromes, bones cares, alguns atacs i algunes cerveses, lo típic molt divertit.

Pedales de Lava

Ver todas

Consigue el tuyo

1ª Etapa Pedals de Lava:
Qui diu que a Menorca fa molt de vent, a Lanzarote també en fa molt.
A la primera ruta el vent a estat un factor a tenir amb conte han estat quasi 70 km de sud a nord molt marcats per es vent, mes que es nivell de dificultat (algunes pedres estranyes al ser volcàniques però poca alçada acumulada) de totes maneres molt be recorreguts que difícilment es poden fer si no es en companya del nostre estimat medi de transport la bicicleta btt.
La organització un 10 molt atents i tot molt preparat.

2ª Etapa Pedals de Lava:
Ja mus havien dit que era el dia mes relaxat, tenen tota sa raó, una etapa adequada en primer lloc per connexa aquesta ermosa illa de la Graciosa, tranqui-la com no en queden (no tenen ni un pam asfaltat digne de admira) una gent molt amable, sobre tot a la pensió Casa Enriqueta, on las aparencis enganen, ens han tractat com si fóssim de la família.
La Ruta molt relaxada i polida pistes amples i molt ciclables, platges precioses sobre tot la de Las Conchas, s’ha combinat molt be crec que haurem agafat un poc de morenito i tot.

3ª Etapa Pedales de Lava:
Una ruta de les que fan afició, bones pujades, bones vistes, bones pistes i bones baixades.
Desprès de travessar amb barcu de la Graciosa a Orzola, comença pujant al Mirador del Rio, quasi 500 m de alçada per berena, desprès ham anat planejant per una carretera amb molt bones vistes, als acantilats a ma dreta i unes precioses valls a ma esquerra, travessant uns polits camps agrícoles de ceps i moltes papas com diuen aquí, a una de ses valls si troba un poble amb moltes palmeres Haría, per desprès seguir pujant fins a peñas del Chache 670 m de alçada amb unes vistes impressionants sobre la platja de Famara, el nostra destí el dia de avui, desprès ham baixat al poble de Teguise, un poble digne de visita per se seva arquitectura, on hem dinat (un plat de “ropa sucia” boníssim molt picant), desprès am enfilat una antiga carretera sense asfalta direcció el final de etapa a Famara (10 km de baixada)

4ª Etapa Pedales de Lava:
Qui no la vist no so pot creure, l’infern del Timanfaya Hectàrees i Hectàrees de lava que han cobert els camps, unes llengües de mínim uns 3 o 4 m de alçada tapaven la terra, per deixar un paisatge desolador de pedres volcàniques. També hem pogut veure un parell de camells pasturant per el camí on pesàvem i ens han cridat bastant l’atenció, al no esteri acostumats a veure’n
En fi impressionats per la travessia lo demes mes normal i semblant a Menorca quasi 70 km de no excessiva duresa

5ª Etapa Pedales de Lava:
Quant un comensa alguna cossa sempre tens dubtes de com anirà, si serà molt dur, molt llarga etc. Així com van pesant els dies, es comencem a veure ses cares de alegria si ses coses van mes o menys be, però es moment en que has completat lo que tenies previst fer llavors es quan explota se satisfaci-ho.
Sa quinta i darrera etapa que travessa els temibles ajaches, (lo que noltrus diríem canelons) certament es dura per lo trencacames que son i el calor que i fa al no pesar-hi gaire aire, però te ses seves recompenses poder pesar per algunes platges de difícil accés rodat, a mes a una d’elles qualcú s’ha entretingut a adornar una cova i construir-hi un jardí amb algunes palmeres i cactus a mes de posar-hi algunes deixalles en forma de escultures tot ordenat i net cosa de veure a mes també es veu que s’acostuma a deixar algunes dedicatòries escrites a les pedres adornant aquest betlem de cosses i hem pogut veure alguns noms coneguts de Menorquins que en pesat per ella també a la pedals de lava.

Resum del viatge a Pedales de Lava:
Estem molt agraïts a l’organització de Pedales de Lava per l’oportunitat que ens a brindat de conèixer l’illa Canària de Lanzarote i la Graciosa de la manera que ho hem pogut fer, meravellats pel que hem vist i el tracte que hem rebut.
Ja o diuen que anar en cotxe es anar d’un lloc a un altre, res que veure amb la bicicleta que et permet, a més de aturar-te en qualsevol moment, sentir i veure el que t’envolta sense que et molesti es parabrises.
Ens ha agradat molt veure i conèixer de primera mà com es viu i quina es la font d’ingressos que tenen de cara al turisme i especialment com tiren endavant l’agricultura a un terreny tan complicat per lo sec i ventós que és, no tenen tant de verd però esta tot molt cuidat i net.
Per no allarga molt volem donar gràcies a en Maxi i en Chema per el tracte que ens han donat, gràcies.
Siscu i Ague

2ª Volta a Menorca pernoctant epicapoc

De Películas

10 Volta a Mallorca grup dissaptes

Ver todas

Consigue el tuyo

Volta Ibiza 2009

Ver todas

Consigue el tuyo

Viatge a Girona amb bici btt

Ver todas

Consigue el tuyo

14ª Volta a Menorca juliol 2007

Ver todas

Consigue el tuyo

1ª Volta a Menorca pernoctant a la platja agost 2006

Ver todas

Consigue el tuyo

Pasqua amb atlots Penya

3ª Volta a Mallorca btt 2005

>

Ver todas

Consigue el tuyo

Excursions Penya Ciclista Ciutadella

Rutes amb Javi i Alexandra

Destacar una sèrie de rutes que varem realitzar amb uns amics residents a ferreries varem fer rutes per la Vall, Son Mercè (Ferreries), Terra Rotge - San Pere, el Pilar, Barranc camí Reial, Barrancs i camins d’Alaior, Favarix –es Grau – Ejipte, es pas de es bou,pujada al Toro, etc.

Ver todas

Consigue el tuyo

2ª Volta a Mallorca btt