lunes, 24 de mayo de 2010

Una altre vegada a Mallorca


Desprès de dues setmanes de no fer quasi res de bicicleta, el divendres a darrera hora vam decidir anar a Mallorca aprofitant es cap de setmana i sa festa que es Ciutadellencs celebram el dilluns de cinquagesma. També vam voler posar a prova els tracks per GPS que alguns pengen per Internet i ja som partits. .

Una companya de feina de n’Ague també s’anima amb el seu marit i se seva filla de dos anys a dur-nos el cotxe i ells el tenen per moure’s al temps que nosaltres posam a prova la nostra aventura desconeguda fiant-nos del que algú havia penjat

El dissabte a les dotze del migdia comença l’aventura. Amb una mar molt en calma travessam a Alcúdia i ens instal•lam a l’aparthotel Bellevue al port d’Alcúdia dues nits dues persones 44 €, preu de temporada baixa, molt assequible.


A les quatre de la tarda ja pujàvem damunt sa bici direcció sa Talaia d’Alcúdia, ens esperaven mes de 30 km de ruta per senders, caminets de terra i una mica d’asfalt per acabar d’arribar a s’Ermita de la Victòria i seguir pista de terra fins quasi 400 m d’altura de sa Talaia, una zona de molt interès per els senderistes. Baixada i tornada a l’hotel amb un bon sopar a Ca’n Punyetes al Port d’Alcúdia, després a dormir que al dia següent ens esperava la prova de foc.

Diumenge a les 7 ja estàvem de peus i combinant un parell de tracks descarregats amb anterioritat ens dirigim per caminet direcció Pollença, Campanet, Selva, Cencelles i un aperitiu de 500 m d’altura per després baixar-lo i tornar endarrere i així poder salvar un barranc i tornar a enganxar direcció Serra de Tramuntana, concretament direcció Tosals Verds.
Aquest és un refugi de muntanya que hi ha just baix de l’embasament de Cúber, al principi molt bé caminet per un barranc entre muntanyes caminet bo de formigó i asfalt romput exigent però bo i preciós fins el refugi però d’allà cap amunt la cosa es complica molt enganxats sempre per on baixa el tub de l’aigua de l’embasament uns túnels de 2 x 2 i 50 a 70 m de llarg a les fosques.

Tota una aventura, bici a coll i per amunt allà on just i van ses cabres (m’agradaria poder saber com es van col•locar els enormes tubs) el darrer tros agonístic sense aigua a les tres de la tarda sense dinar, allò que no desitges però quan ho has fet et sens orgullós del que ets capaç de fer (tot un repte) . Desprès baixada al llac de Cúber i a enganxar la carretera per baixar a Sóller on, per fi, va dinar a les 4 del capvespre amb prop de 90 km a la esquena.


Dilluns, ruta suau, un passeig per s’Albufera d’Alcúdia. Sortida de ca’n Picafort i enganxant costa d’arena i platges fins a la urbanització de Son Serra de Marina. Per allà vam agafar asfalt per anar a dinar a un conegut restaurant d’Ariany. 50 km mes planers.

Merce la estrella del viatge.

lunes, 10 de mayo de 2010

11 Volta a Mallorca 2010


Un altre cap de setmana molt intens.
El divendres a la tarda 50 bikers d’es grup que solem sortir es dissabtes, agafàvem es vaixell per desplaçar-nos a la illa veïna de Mallorca, allà ens esperaven uns amics mallorquins amb furgonetes i un bus, per desplaçar-nos a Consell, on establirem el nostre quarter general per passar dos dies de molta convivència.
El dissabte a la 6 h del mati ja teníem el típic toc de diana, just mitja horeta desprès, ja estàvem fen un cafè amb llet i ensiamada, ens esperaven 100 km de serra de tramuntana, pujades i baixades brutals, pujada de Bunyoli, Esporles es port d’es Canonge dur i divertit amb molta pedra que mes podem demanar, tot el dia seguits per una furgoneta carregada de begudes i menjar i el diumenge ens han menat a pujar el Masanella hem tingut que pagar per pesar-hi, però a valgut la pena 8 km de pujada molt exigent, per desprès baixar a Lluc, per el camí vell de Lluc a Pollença, anar a Alcudia a dinar i agafar el vaixell de tornada.
Aprofitem per donar les gracies els amics de Mallorca especialment en Tomeu, Marga i companys de Manacor per tota la feinada que han fet per poder dur a terme aquests dos dies de bicicleta per Mallorca i també a tots els companys de expedició que ho hem pasat molt be “gracies a tots “

Clikeu aqui i teniu les fotos que va fer en Kike

domingo, 2 de mayo de 2010

1era volta a Menorca per es Camí de Cavalls “non stop”



http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=885142

Ho hem aconseguit!

Amb aquestes paraules posàvem ahir en Min i jo fi a casi 19h de velo sense aturar per es cami de cavalls de Menorca.
Una aventura un tant “descabellada” i que hem aconseguit dur a terme.

Tot començava ahir a les 5 i mitja d’es mati,( bé, realment va començar molt abans, a es moment que en Min me va dir “conco vull donar sa volta a Menorca de una tirada i ho vull fer amb tú”, conco i nebot, sa idea me va agafar per sorpresa però no vaig poder dir-li que no), era prest però sa feina que teníem per davant obligava a matinar.
Varem arrancar es GPS a sa plaça d’es Born i ens varem dirigir cap a Cala n Blanes per es “carril bici” de Sa Farola. Tot hi que havíem triat fer sa volta amb lluna plena sa veritat es que estava molt emboirat i no hi veiem massa per es primer tros

Es dia no va començar massa bé, ja podeu imaginar lo que se me va passar per es cap quan només feia una hora que havíem sortit i vaig foradar un tubeless, varem muntar una cámara i varem seguir una estona fins que varem haver d aturar per que sa camara sortia per es forat, un tros de bric de fruco va servir per tapar-lo, mentre telefonavem a casa per que en Llorenç ens dugués una roda de recanvi a la vall.


A cala morell ens esperava una amiga nostra , na Silvia Pineda, una al•lota de Barcelona que ja ha vingut mes vegades a vogar per Menorca, a ella no li va fer por es repte i ens va acompanyar fins es port d´Addaia.

Tot es mati va transcórrer amb normalitat, alguns sms d’ànims arribaven a es mòbils i ses hores i kilòmetres es succeïen sense incidents (de fet es parxe de 1era hora va ser l’única averia en tot es dia)

L’única cosa a destacar fins es port d´Addaia va ser una colla d’atlotes de Catalunya que varem trobar en sentit contrari i que feien sa volta a sa illa per etapes amb velos de lloguer , quina moral!!! Sa veritat es que se les veia de molt bon humor i passant-ho d allò mes be!!!


A sa companyia de na Silvia se’ns va afegir en Llorenç es meu fill, a qui havíem engrescat després d haver-nos duit sa roda, vogant amb noltrus des de Ses Salines fins Cala´n Porter es capvespre..

A es port d´Addaia varem tenir es primer “avituallament” , a partir d aquest moment una altre persona va ser determinant per aconseguir subjectiu, n’Ague, sa meva dona, tot i no fer sa ruta amb noltros, ja havia anat a vogar es mati fent sa ruta d’es tres pics, ha estat sa peça clau, sense ella hauria estat impossible aconseguir-ho.


Varem omplir es bidons i varem quedar per dinar a Es Grau, aquí vaig passar possiblement es pitjor moment d’es dia, vaig tenir amagos de calambres, era molt prest per començar a tenir-ne!!! Sort d’es bidó d’en Min, duia unes sals de sa casa SIS que me van caure beníssim no tornat a tenir problemes en tot es dia



A es grau ,unes fiambreres amb ensalada de pasta i peces de fruita ens van fer recuperar energies, s’idea era no aturar massa per dinar però entre una cosa i l’altre ens hi va caure casi mitja hora. Lo que ens esperava després aconsellava anar amb es depòsits ben plens.

Així sense cap novetat mes ens plantàvem a les 4 menys quart a Sa Mesquida, punt final de lo que seria sa ruta de Tramuntana, ja podíem dir clarament que érem a mig camí i que havíem deixat enrere lo mes difícil. Sa idea era ser-hi a les tres, així que tenint en conta lo d’es parxe d’es mati estàvem pràcticament en hora i veiem mes a prop sa possibilitat de aconseguir fer sa volta.

Port de maó, cala Sant Esteve, Punta prima.... es kilòmetres anaven passant sense incidències, fins hi tot en Llorenç ens va “deleitar” amb qualque virgueria a ses trialeres, joventut divino tesoro!!!

A sa Punta prima sa sempre fidel Ague ens tornava esperar amb es cotxe i menjar, la varem haver de telefonar ja que s n’havia anat a sa platja a prendre es solet!!!

D’aquí a Canutells ve un d’es trossos mes avorrits de sa ruta, tenint que creuar urbanitzacions i fins hi tot passar per dins es jardí d un xalet!!!

A Cala’n Porter varem tornar a tenir assistència per part de n´Ague, ningú ha dit que féssim sa volta sense ajuda!!! Ja Ja

Ara si que va menjar algú mes que fruita, tornant a atacar ses fiambreres de pasta.
En Llorenç aquí es va deixar quedant amb sa mare per sa resta de sa ruta.

Ens quedava fer “sa pujada d’es nisprers” , pujada que amb ses hores que duem a ses cames ja es per tenir- la en conta, ja veiem com tot i l’esforç casi ja no ens pujaven ses pulsacions.

Es darrer avituallament havíem decidit fer-lo a Sant Tomàs, on arribàvem sense problemes abans de les 8, en un moment varem agafar aigua, menjar un poquet i agafar es llums ja que a partir d’ara fins a es final no tindríem mes assistència.

L’heretat d’es Duc en direcció a Ciutadella es fa mes dur que a la inversa, no anàvem massa be d’hora però hi havia possibilitats de sortir d’allà dins amb llum de dia, com així va ser ,començant a emprar es llums de ses velos quan ja arribàvem a Cala Mitjana.

Es curiós com un tros que tenim tant fet i que podem fer rapit i casi amb ets ulls tancats ens estava costant tant, ara si es kilòmetres passaven mes a poc a poc que ses hores, aquí en Min va tenir sa seva crisis d es dia i va estar un parell d hores casi sense donar senyals de vida, li demanava coses i no aconseguia cap resposta.

Sortir de Macaralleta de nit i amb mes de 150kms a ses cames podeu imaginar que a aquestes hores ja es fa molt dur….en serio, es tota una experiència!

D’allà fins Cala’n Bosch tot va transcórrer amb normalitat, tot i que quan passàvem per Es Lago varem tenir una de ses anècdotes d’es dia i es que m’entres passàvem sentim:“ey!!! Que sou els d avui mati? “ quina sorpresa, eren ses atlotes que havíem trobat vogant per Cavalleria! Varem estar xerrant una altre estona, mos demanaven coses sobre sa ruta que elles volien fer a l’endemà i també sobre sa nostra aventura desitjant-nos molta sort.

Després de l’alegria semblava que ses cames ens duen un poc millor i tot, però ens esperava lo pitjor d’es dia, anar de Cala’n Bosch fins s’Aigua Dolça a sa Cala Blanca es va convertir en un suplici, es Camí de cavalls a aquest punt es casi impracticable, açò afegit a es fet de fer-ho de nit i cansats ens ho va posar molt difícil, però era igual, tant era que ara ens hi deixéssim una hora caminant, ja teníem clar que arribaríem,ja no hi havia dubte!!!


Sa penúltima alegria d’es dia ens la va proporcionar en Marc Jesus que ens havia telefonat i dit que ens esperaria a es darrer bit-lo d’es Camí de cavalls a sa Cala Blanca, sa seva disposició i bon humor per fer-ho tot, sempre es d’ajuda quan ses forces fallen, ens va fer unes fotos i mos va donar una Coca Cola, que bona una dosi de cafeïna a aquestes hores!!!

D’aquí a Ciutadella per asfalt va ser un buf, fins hi tot ens varem permetre exprimir ses cames per darrera vegada rodant a mes de 30km/h , un bon ritme per dur es kilòmetres que duem.


Així i un poc passades les dotze i davant sa curiositat de molta gent arribàvem a es Born, aturant es GPS a es mateix punt on l’havíem arrancat

Ho hem aconseguit!!!, amb aquestes paraules posàvem fi a s’aventura, ja només ens quedava assimilar en calma lo que havíem aconseguit….