1era volta a Menorca per es Camí de Cavalls “non stop”

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=885142

Ho hem aconseguit!

Amb aquestes paraules posàvem ahir en Min i jo fi a casi 19h de velo sense aturar per es cami de cavalls de Menorca.
Una aventura un tant “descabellada” i que hem aconseguit dur a terme.

Tot començava ahir a les 5 i mitja d’es mati,( bé, realment va començar molt abans, a es moment que en Min me va dir “conco vull donar sa volta a Menorca de una tirada i ho vull fer amb tú”, conco i nebot, sa idea me va agafar per sorpresa però no vaig poder dir-li que no), era prest però sa feina que teníem per davant obligava a matinar.
Varem arrancar es GPS a sa plaça d’es Born i ens varem dirigir cap a Cala n Blanes per es “carril bici” de Sa Farola. Tot hi que havíem triat fer sa volta amb lluna plena sa veritat es que estava molt emboirat i no hi veiem massa per es primer tros

Es dia no va començar massa bé, ja podeu imaginar lo que se me va passar per es cap quan només feia una hora que havíem sortit i vaig foradar un tubeless, varem muntar una cámara i varem seguir una estona fins que varem haver d aturar per que sa camara sortia per es forat, un tros de bric de fruco va servir per tapar-lo, mentre telefonavem a casa per que en Llorenç ens dugués una roda de recanvi a la vall.


A cala morell ens esperava una amiga nostra , na Silvia Pineda, una al•lota de Barcelona que ja ha vingut mes vegades a vogar per Menorca, a ella no li va fer por es repte i ens va acompanyar fins es port d´Addaia.

Tot es mati va transcórrer amb normalitat, alguns sms d’ànims arribaven a es mòbils i ses hores i kilòmetres es succeïen sense incidents (de fet es parxe de 1era hora va ser l’única averia en tot es dia)

L’única cosa a destacar fins es port d´Addaia va ser una colla d’atlotes de Catalunya que varem trobar en sentit contrari i que feien sa volta a sa illa per etapes amb velos de lloguer , quina moral!!! Sa veritat es que se les veia de molt bon humor i passant-ho d allò mes be!!!


A sa companyia de na Silvia se’ns va afegir en Llorenç es meu fill, a qui havíem engrescat després d haver-nos duit sa roda, vogant amb noltrus des de Ses Salines fins Cala´n Porter es capvespre..

A es port d´Addaia varem tenir es primer “avituallament” , a partir d aquest moment una altre persona va ser determinant per aconseguir subjectiu, n’Ague, sa meva dona, tot i no fer sa ruta amb noltros, ja havia anat a vogar es mati fent sa ruta d’es tres pics, ha estat sa peça clau, sense ella hauria estat impossible aconseguir-ho.


Varem omplir es bidons i varem quedar per dinar a Es Grau, aquí vaig passar possiblement es pitjor moment d’es dia, vaig tenir amagos de calambres, era molt prest per començar a tenir-ne!!! Sort d’es bidó d’en Min, duia unes sals de sa casa SIS que me van caure beníssim no tornat a tenir problemes en tot es dia



A es grau ,unes fiambreres amb ensalada de pasta i peces de fruita ens van fer recuperar energies, s’idea era no aturar massa per dinar però entre una cosa i l’altre ens hi va caure casi mitja hora. Lo que ens esperava després aconsellava anar amb es depòsits ben plens.

Així sense cap novetat mes ens plantàvem a les 4 menys quart a Sa Mesquida, punt final de lo que seria sa ruta de Tramuntana, ja podíem dir clarament que érem a mig camí i que havíem deixat enrere lo mes difícil. Sa idea era ser-hi a les tres, així que tenint en conta lo d’es parxe d’es mati estàvem pràcticament en hora i veiem mes a prop sa possibilitat de aconseguir fer sa volta.

Port de maó, cala Sant Esteve, Punta prima.... es kilòmetres anaven passant sense incidències, fins hi tot en Llorenç ens va “deleitar” amb qualque virgueria a ses trialeres, joventut divino tesoro!!!

A sa Punta prima sa sempre fidel Ague ens tornava esperar amb es cotxe i menjar, la varem haver de telefonar ja que s n’havia anat a sa platja a prendre es solet!!!

D’aquí a Canutells ve un d’es trossos mes avorrits de sa ruta, tenint que creuar urbanitzacions i fins hi tot passar per dins es jardí d un xalet!!!

A Cala’n Porter varem tornar a tenir assistència per part de n´Ague, ningú ha dit que féssim sa volta sense ajuda!!! Ja Ja

Ara si que va menjar algú mes que fruita, tornant a atacar ses fiambreres de pasta.
En Llorenç aquí es va deixar quedant amb sa mare per sa resta de sa ruta.

Ens quedava fer “sa pujada d’es nisprers” , pujada que amb ses hores que duem a ses cames ja es per tenir- la en conta, ja veiem com tot i l’esforç casi ja no ens pujaven ses pulsacions.

Es darrer avituallament havíem decidit fer-lo a Sant Tomàs, on arribàvem sense problemes abans de les 8, en un moment varem agafar aigua, menjar un poquet i agafar es llums ja que a partir d’ara fins a es final no tindríem mes assistència.

L’heretat d’es Duc en direcció a Ciutadella es fa mes dur que a la inversa, no anàvem massa be d’hora però hi havia possibilitats de sortir d’allà dins amb llum de dia, com així va ser ,començant a emprar es llums de ses velos quan ja arribàvem a Cala Mitjana.

Es curiós com un tros que tenim tant fet i que podem fer rapit i casi amb ets ulls tancats ens estava costant tant, ara si es kilòmetres passaven mes a poc a poc que ses hores, aquí en Min va tenir sa seva crisis d es dia i va estar un parell d hores casi sense donar senyals de vida, li demanava coses i no aconseguia cap resposta.

Sortir de Macaralleta de nit i amb mes de 150kms a ses cames podeu imaginar que a aquestes hores ja es fa molt dur….en serio, es tota una experiència!

D’allà fins Cala’n Bosch tot va transcórrer amb normalitat, tot i que quan passàvem per Es Lago varem tenir una de ses anècdotes d’es dia i es que m’entres passàvem sentim:“ey!!! Que sou els d avui mati? “ quina sorpresa, eren ses atlotes que havíem trobat vogant per Cavalleria! Varem estar xerrant una altre estona, mos demanaven coses sobre sa ruta que elles volien fer a l’endemà i també sobre sa nostra aventura desitjant-nos molta sort.

Després de l’alegria semblava que ses cames ens duen un poc millor i tot, però ens esperava lo pitjor d’es dia, anar de Cala’n Bosch fins s’Aigua Dolça a sa Cala Blanca es va convertir en un suplici, es Camí de cavalls a aquest punt es casi impracticable, açò afegit a es fet de fer-ho de nit i cansats ens ho va posar molt difícil, però era igual, tant era que ara ens hi deixéssim una hora caminant, ja teníem clar que arribaríem,ja no hi havia dubte!!!


Sa penúltima alegria d’es dia ens la va proporcionar en Marc Jesus que ens havia telefonat i dit que ens esperaria a es darrer bit-lo d’es Camí de cavalls a sa Cala Blanca, sa seva disposició i bon humor per fer-ho tot, sempre es d’ajuda quan ses forces fallen, ens va fer unes fotos i mos va donar una Coca Cola, que bona una dosi de cafeïna a aquestes hores!!!

D’aquí a Ciutadella per asfalt va ser un buf, fins hi tot ens varem permetre exprimir ses cames per darrera vegada rodant a mes de 30km/h , un bon ritme per dur es kilòmetres que duem.


Així i un poc passades les dotze i davant sa curiositat de molta gent arribàvem a es Born, aturant es GPS a es mateix punt on l’havíem arrancat

Ho hem aconseguit!!!, amb aquestes paraules posàvem fi a s’aventura, ja només ens quedava assimilar en calma lo que havíem aconseguit….